• Moltes gràcies!

La prima de risc es va disparar, però la sang que tots vèiem brollar de la carn foradada i renegrida per la bala era la nostra.

.

.

• Bloc de JuanolO
• Bloc de la biblioteca de Pallejà

La Irene era el reflex del cel a la clara plata de les oliveres; l’Helena, un tigre a punt de saltar. La Irene sempre tenia un mot de consol que t’animava a seguir fent camí; al primer crit d’ajut, l’Helena es posava al capdavant. Amb el seu somriure inalterable, la Irene feia passar bou per bèstia grossa i trobava manera de treure’m de tot mal pas; amb l’Helena, ningú no s’arriscava a la topada. Però com bé havien previst els analistes, no hi hagué ni coal·lició ni majoria suficient; i arribat el setembre, capcot, enfilo les escales de l’avió que em duu de retorn al meu quiosc d’Empúries.

.

.

Desesmat per tants anys de vol continu, l’aviador va rebre amb alleujament aquella sobtada i rara, per fi pacífica, color del cel; i baixà l’esguard del tot segur que li ho confirmaria una ullada a la lectura de l’ultímetre.

.

.

«Malhauradament, les fulles més tendres s’han enfilat a tocar dels 500 punts bàsics —anuncià el president— i caldrà continuar retallant amb mà ferma en sanitat i educació». El missatge fou breu i es presentà amb gest apesarat; acte seguit, sense espai per a precs ni preguntes, el president féu girar cua la girafa que muntava i s’allunyà.

.

.

• Font de la imatge: biblioteca Jaume Vila