L’estiu a Atenes

.

La Irene era el reflex del cel a la clara plata de les oliveres; l’Helena, un tigre a punt de saltar. La Irene sempre tenia un mot de consol que t’animava a seguir fent camí; al primer crit d’ajut, l’Helena es posava al capdavant. Amb el seu somriure inalterable, la Irene feia passar bou per bèstia grossa i trobava manera de treure’m de tot mal pas; amb l’Helena, ningú no s’arriscava a la topada. Però com bé havien previst els analistes, no hi hagué ni coal·lició ni majoria suficient; i arribat el setembre, capcot, enfilo les escales de l’avió que em duu de retorn al meu quiosc d’Empúries.

.

.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Contes esparsos, Microcontes (joves i adults)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s