Per coherència i cohesió

.

El tuit més retuitejat del week-end a la catosfera ha estat: «A Catalunya, en català! Per coherència i cohesió», del senior community manager de http://www.Yes-We-Cat.Cat.

.

.

Benentesos

.

—El puc ajudar?
—Sí, miri: m’interessa la referència X-2012-B34286.
—Deixi’m consultar…
—Aquesta és, ja li indico, vegi. Quan signem?
—El veig molt decidit!
—És un moment immillorable per qui pot comprar, no fa?
—Certament! A veure… Aquesta tarda tinc un forat, li va bé a les 5?
—No caldrà. Zona, característiques i preu ho fan tot molt clar.
—Així i tot, una visita sempre…
—Estem entesos, no pateixi.
—En qualsevol cas, convé que li recordi…
—No caldrà pas, bé són coses òbvies.
—I quant als impostos i els costos de l’agència…
—Sabut i ben sabut! Miri, anem per feina: aquí li he dut l’entrada. Amb aquesta quantitat, serà suficient per a les arres, oi?
—Ben cert, és més de l’habitual. Un contracte tipus…
—Farà el fet, per descomptat. Aquí té la meva identificació.
—L’imprimeixo, doncs, i si té l’amabilitat de signar…
L’home llegeix, arrufa el nas i fa a miques el document.
—I ara! Que em vol prendre el número? Això no és el que havíem parlat! —diu, indignat, des de la porta, que es tanca d’una revolada.

.

.

Misteris de la trajectòria

.

La prima de risc es va disparar, però la sang que tots vèiem brollar de la carn foradada i renegrida per la bala era la nostra.

.

.

L’estiu a Atenes

.

La Irene era el reflex del cel a la clara plata de les oliveres; l’Helena, un tigre a punt de saltar. La Irene sempre tenia un mot de consol que t’animava a seguir fent camí; al primer crit d’ajut, l’Helena es posava al capdavant. Amb el seu somriure inalterable, la Irene feia passar bou per bèstia grossa i trobava manera de treure’m de tot mal pas; amb l’Helena, ningú no s’arriscava a la topada. Però com bé havien previst els analistes, no hi hagué ni coal·lició ni majoria suficient; i arribat el setembre, capcot, enfilo les escales de l’avió que em duu de retorn al meu quiosc d’Empúries.

.

.

Vol continu

.

Desesmat per tants anys de vol continu, l’aviador va rebre amb alleujament aquella sobtada i rara, per fi pacífica, color del cel; i baixà l’esguard del tot segur que li ho confirmaria una ullada a la lectura de l’ultímetre.

.

.

Els punts bàsics

.

«Malhauradament, les fulles més tendres s’han enfilat a tocar dels 500 punts bàsics —anuncià el president— i caldrà continuar retallant amb mà ferma en sanitat i educació». El missatge fou breu i es presentà amb gest apesarat; acte seguit, sense espai per a precs ni preguntes, el president féu girar cua la girafa que muntava i s’allunyà.

.

.